Este artículo ha sido publicado en prensa general, tras la censura para su publicación en el nº 117 del Boletín del Colegio de Médicos de Castellón,de Diciembre 2005 . Según el presidente del citado Colegio, Dr. José Antonio Herranz, no procedía su publicación en el citado número del Boletín, en contra de la opinión de otros miembros de la Junta Directiva del Colegio, y del Comité Editorial de la citada publicación.Por otra parte, el presidente consideró oportuno publicar en el mismo número en el que se vetó el nuestro , un artículo de opinión de la coalición CEMSATSE sobre el mismo tema.El presidente declaró en conversaciones mantenidas con nuestra delegada de Castellón, pertenecer al sindicato del cual se publicó la opinión.
 

CARRERA PROFESSIONAL

 

Estel Ortells i Ros

Delegada SIMAP (Sindicat de Metges d'Assistència Publica) Departaments 2 i 3 ( Castelló) 

PUBLICADO EN EL HERALDO DE CASTELLÓN el 18/12/2005

 

 Un dels temes què la Conselleria de Sanitat Valenciana ha proposat tractar recentment és el de la Carrera Professional dels Metges , i per tal d'iniciar el procés negociador ha fet públic un esborrany què ha presentat als diferents col.lectius implicats.

 

Segons l'ordenació jurídica vigent a nivell estatal ( Llei de l'Estatut Marc, Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries, Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut) existeix des de fa ja més de dos anys l'obligació de regular a nivell autonòmic un tema què implica el reconeixement del desenvolupament professional dels metges en quant a coneixements, experiència i acompliment d'objectius assistencials.

 

El panorama estatal al respecte ens mostra algunes autonomies ( Navarra, Galícia) on la carrera professional ja ha estat regulada i altres on aquesta ho serà de manera imminent ( Catalunya, Canaries). La resta d'autonomies es troben encara també en un procés incipient de desenvolupament.

 

Així les coses, la nostra Conselleria ha proposat un esborrany què consisteix bàsicament en què un metge de plantilla i en plaça en propietat podrà assolir els diferents nivells ( 5 en total) al llarg de 22 anys d'activitat professional amb caràcter voluntari i irreversible. Segons la seua proposta els graus a assolir serien: Grau 0: Facultatiu especialista, Grau 1: Adjunt, Grau 2: Consultor, Grau 3:Consultor Senior Clínic, Grau 4: Mestre Consultor.(i per què no professor? veritablement cal tant d'anglicisme?)

 

La proposta entra a definir les àrees d'avaluació què puntuarien per tal d'obtenir cada nivell, i entre elles inclou: activitat assistencial, adquisició de coneixements, activitat docent i investigadora i compromís amb l'organització

 

Des del SIMAP (Sindicat de Metges d'Assistència Pública) estem bàsicament en desacord amb l'actual esborrany, ja què discrepem en què aquest puga garantir l'ascens per mèrits professionals de manera equitativa en la nostra professió ( com si què pareix què es garanteix en altres professions com l'educativa o la militar). No hem d'oblidar què parlem no només de premiar una correcta assistència mitjançant l'assoliment dels distints graus, sinó també què és aquest un reconeixement professional què serà traduït, en el futur, tant per un complement retributiu com per mèrits curriculars , què comptaran cara a futures OPES ( oposicions ordinàries) o concursos de trasllats.

 

En primer lloc, hi tenim un punt de discrepància a priori evident: encara no s'ha entrat a definir el contingut funcional dels esmentats nivells i les negociacions per establir la dotació econòmica per a aquest fi per part de la Conselleria s'han fet de forma precipitada. Tot pareix què ha quedat lligat abans d'acabar de definir el contingut de la carrera professional, i açò és un exemple més de què la imprevisió i els interessos polítics es posen abans què les necessitats de la Sanitat Pública.

 

En segon lloc, pensem què en la carrera professional dels metges s'hauria de primar essencialment l'activitat assistencial. En l'esborrany actual de la Conselleria es parla de valorar  paràmetres d'activitat assistencial ( com l'acompliment d'objectius) què , segons nosaltres, queden ja englobats dins del –discutible- complement de productivitat variable.

 

Per altra banda , respecte a la necessària actualització de coneixements, es parla de valorar l'activitat investigadora i la formació continuada (per a les quals, no oblidem què existeix un límit de 40 hores anuals al Decret de Jornada, per la qual cosa qualsevol altra formació s'haurà de fer obligadament fora d'hores de treball) o el doctorat ( què rarament redundarà en una millora assistencial), mentres s'obliden aspectes essencials de la nostra professió com ara la garantia d'actualització de coneixements dins del lloc de treball, la independència professional, o la llibertat de prescripció. Tampoc no es  parla de possibles avantatges en quant a investigació o docència com podrien ser el gaudi d'un any sabàtic una vegada assolit un determinat nivell

 

En tercer lloc, i totalment inadmissible per al SIMAP, el document parla d'un altre apartat què sumarà mèrits: el compromís amb l'organització. Segons aquest concepte tant els llocs de caràcter directiu com la participació en comissions clíniques i grups d'experts , qualitat o acreditació, donarien lloc al 100% dels crèdits d'aquest apartat. Per a nosaltres l'unic compromís del metge de la Sanitat Pública ha de ser un compromís d'Estat amb el Sistema Nacional de Salut ( per aplicació directa de les anteriorment esmentades lleis què regulen aquest tema) i en cap cas un compromís de govern amb els polítics i amb els seus comissaris polítics de torn.

 

Què voldriem, doncs, essencialment?

 

Voldríem una Carrera Professional d'accés equitatiu per a tots els metges de la Sanitat Pública (què contemple als de plantilla -fixes o interins- i als eventuals, mentres l'eventualitat de la nostra professió a la nostra terra seguisca superant el 25% del total ) què fóra capaç de reconèixer-los una activitat assistencial correcta i per als quals la Conselleria fóra capaç d'articular un sistema d'actualització de coneixements dins la jornada laboral legalment limitada a 40 hores setmanals com ho són per a qualsevol treballador i no a les 48 hores setmanals que s'aplica exclusivament als metges.

 

Potser així el complement assignat a cada tram traduiria una veritable carrera professional assistencial i no primaria només per uns quants una activitat acadèmica admirable per al metge però no necessàriament per al malalt, ni una obediència al sistema desitjable per als polítics però no necessàriament per als professionals de la Medicina Pública. En definitiva, ha de ser primordialment assistencial i deixar en un lloc subsidiari la carrera acadèmica o la carrera gestora.

Ahora bien, la política de su Conselleria es menospreciar y mantener una actitud hostil contra el SIMAP, incluso cuando le asiste la ley (como en el caso de los comités de empresa, donde el SIMAP tiene mayoría sindical). Estimamos que esta política debería ser reconsiderada.

 

En virtud de lo expuesto, públicamente le solicitamos que de traslado al SIMAP de las propuestas relacionadas con la carrera profesional y le conceda audiencia para recoger sus opiniones.